HISTÒRIA DE L’EDIFICI
Més d’un segle al cor de Cassà
Al bell mig de la plaça de la Coma s’aixeca un edifici que forma part de la memòria col·lectiva de Cassà de la Selva.
La seva història comença l’any 1892, quan Salvador Cristià Barnes adquireix dues cases amb la voluntat de crear un espai de trobada per al poble. En una d’elles hi obre un cafè-casino, un lloc on la gent es trobava, conversava i compartia inquietuds en una època en què els espais on et podies expressar lliurement eren escassos.
Aquell projecte no va deixar de créixer.
L’any 1897 s’hi va construir un magnífic teatre, amb dos pisos i cinc llotges treballades al detall, que es convertiria en un dels principals escenaris culturals de Cassà. Hi venien catedràtics de la Universitat de Barcelona a fer-hi xerrades obertes a tothom, apropant així l’educació i el coneixement a tot el poble, Aquelles xerrades convertien el Centru en un punt de trobada per al debat, la cultura i les idees. Fins i tot hi varen venir figures cabdals de la història de Catalunya com el president Macià i el president Irla.
Anys més tard també acolliria el primer cinema del poble, conegut inicialment com a Cine Aguilera, després com a Cine Moderno i durant el franquisme, com a Cine Nacional.
L’edifici també va ser la seu de l’Orfeó La Tenora, que penjava dels Cors Clavé. Una societat coral formada per la classe obrera cassanenca que trobaven en la música una manera de viure.
L’any 1912, Salvador Cristià Marimon, amb la col·laboració del prestigiós arquitecte noucentista Rafael Masó, va dur a terme una gran reforma al local i va ajuntar les dues cases, propietat de la família Cristià en un únic edifici. Va passar a ser la seu del Centre Unió Republicana. En el primer pis hi van fer una gran biblioteca. Sempre van procurar que l’educació arribés a tothom, sobretot a aquells que no tenien recursos per accedir-hi. Aquella transformació no només va canviar la seva arquitectura. Va consolidar un espai que esdevindria un dels grans motors culturals i socials de Cassà.
Des d’aleshores, el Centru i el seu teatre han acollit teatre, cinema, concerts, conferències, reunions, celebracions i cents d’històries i de converses. Però també han estat testimonis dels moments més difícils de la seva història.
Després de la Guerra Civil, l’edifici va ser espoliat pel règim franquista i la família Cristià en va perdre la propietat. Amb una venda forçada per un preu irrisori i un pacte que mai es va complir van perdre tot un projecte de vida de diverses generacions de la família. Aquella ferida va marcar durant dècades la història del Centru. Una història que fou silenciada durant molts anys.
Avui, el Centru continua sent fidel a la seva essència d’espai obert i de convivència. A la planta baixa el bar restaurant ha sabut mantenir viu aquell esperit que sempre l’ha caracteritzat; un lloc on tothom és benvingut, on la gent comparteix taula, riures, conversa i vida de poble. I, al mateix temps, al seu altell s’hi duen a terme classes d’alfabetització en català per a gent nouvinguda d’arreu, oferint-los una eina essencial per integrar-se, relacionar–se i construir un futur entre nosaltres. És una mostra que més d’un segle després de la seva fundació el Centru continua tenint els mateixos valors amb què va néixer: ser un espai de cultura, d’acollida i de cohesió social.
Més de cent trenta anys després de la seva construcció, el Centru continua presidint la plaça de la Coma. I no és només un edifici històric. És un símbol per Cassà i tots els cassanencs. El lloc de trobada de tothom, per excel·lència. Un espai que passada la dictadura, ha sabut adaptar-se als temps sense perdre mai l’essència per la qual fou creat. Un lloc on tothom té cabuda.
Perquè hi ha llocs que expliquen una història. I n’hi ha que encara l’estan escrivint.
